Picture
1. Situació de l’obra dins el context històric i social de la 2a Guerra Mundial. A quina països europeus hi havia governs dictatorials d’inspiració feixista abans de 1939? Quan i com va començar la Segona Guerra Mundial? Quins països hi varen participar? Com era la política d’expansió de l’Alemanya nazi? Què és la División Azul? Què significa la paraula genocidi? Què és el procès de Nuremberg?


a) Situació de l’obra dins el context històric i social de la 2a. Guerra Mundial. 
La Segona Guerra Mundial va succeir entre els anys 1939 i el 9145. Aquesta incloïa el nazisme, i aquest els camps de concentració. Per tant, l’obra està situada a la Segona Guerra Mundial. Quan aquesta es va acabar, els camps de concentració van deixar de funcionar.

b) A quins països europeus hi havia governs dictatorials d’inspiració feixista abans de 1939? 
A Àustria, Brasil, Croàcia, Espanya, Finlàndia, Grècia, Polònia i Portugal.

c) Quan i com va començar la Segona Guerra Mundial? 

Es considera que va començar l'1 de setembre de 1939 amb la invasió alemanya de Polònia i les declaracions de guerra del Regne Unit, França, i els dominis britànics a Alemanya. La guerra es va estendre a l’Àfrica del nord. Al 1943 Els Aliats van començar a guanyar batalles i a fer retrocedir als Exèrcits de l’Eix.

d) Quins països hi varen participar? Estaven dividits en dos grups:

- Els aliats > Gran Bretanya, França (la França lliure), Polònia, Canadà, Sud-Àfrica, Austràlia i Nova Zelanda, Xina, Noruega, Països Baixos (Holanda), Bèlgica, Grècia, Estats Units.

- Les potències de l’Eix > Alemanya, Itàlia, Imperi del Japó, França (la Franca de Vichy), Romania, Hongria, Bulgària, Iugoslàvia, Finlàndia, Espanya (tot i que no va entrar ven bé al conflicte).


e) Com era la política d’expansió de l’Alemanya nazi?

A la política exterior de Hittler es poden distingir tres fases diferents que el van portar a acomplir els seus principals objectius: rearmar  Alemanya, unir a totes les persones de parla alemanya en una sola nació i conquistar l’espai vital per fer possible el projecte de la Gran Alemanya, partit polític alemany dirigit pel mateix dictador, centrant-se en la puresa racial.


f) Què és la División azul?

Va ser una unitat de voluntaris espanyols que va servir entre 1941 i 1943 a l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica.


g) Què significa la paraula genocidi?

És un fet delictiu en el qual s’extermina una raça humana per tal de fer desaparèixer el col·lectiu al qual pertany, sense tenir en compte la seva finalitat, ja sigui ètnica, religiosa, política o de qualsevol altre tipus. És el grau més extrem de violència, de neteja ètnica.  


h) Què és el procès de Nuremberg?

Van ser els judicis que es van executar sobre els dirigents del Tercer Reigh, involucrats en la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust. Van esdevenir a la ciutat de Nuremberg, zona controlada pels americans, entre els anys 1945 i 1949, concretament al Palau de Justícia de Nuremberg. El judici més important va ser el Tribunal Militar Internacional, en el que s’acusava als majors criminals de guerra, els 24 líders capturats. Van ser imputats a quatre delictes de gran pes:

- Crim de guerra

- Crim contra la humanitat

- Genocidi

- Complot de guerra


De 4.850 peticions de procés individual, només varen ser acusades 611 persones en tot el procés, algunes de les quals van negar descaradament tot el mal que es va fer dins dels camps de concentració.   


2. Realització del recull de paraules de vocabulari nou i llur significat.

Preludis > Peça musical breu, de forma lliure, sovint per a instruments de teclat, que als segles XVI i XVII solia precedir una obra més extensa i complexa.

Sonata > Composició instrumental amb quatre moviments: l'allegro, l'andante o adagio, el minuet o scherzo i el rondó o allegro final.

Fraseig > Art o tècnica d'executar una peça musical, destacar els elements de l'obra, donant valor a les frases, les pauses, etc.

Cabòries > pensament , reflexió , preocupació, especialment sense fonament.

Intermezzo > Obra còmica breu, sovint d'argument realista i ambient popular, que hom representava entre els actes d'una òpera.

Wehrmacht > nom que es va donar a les forces armades alemanyes.

Aiguacuit > Cola animal constituïda essencialment per gelatina impura, utilitzada com a adhesiu.

Vogir > Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació.

Novençans > Nom que se li dona a l'home i a la dona des de que es casa fins que passen els primers mesos de matrimoni.

Führer > és la paraula en alemany corresponent a "líder".

Avesar  > acostumar.

Enravenar > posar rígid.

Floc > petita porció.

Gueto > barri habitat per jueus.

Esmerçar > invertir diners.

Gúbia > enformador del violí amb el tall en forma de mitja canya.

Ribot > eina del fuster que serveix per a rebaixar, adreçar, allisar, etc les peces de fusta (també se’n diu plana).

Absort > amb l’ànim suspès davant una cosa extraordinària. Abstret profundament.

Aprensió > prevenció, contra allò de què algú tem algun dany o perjudici.

Incursions > entrada en un domini que no és el propi.

Estintolar > apuntalar-se (descansar), recolzar-se.

Asserenar > posar serè (amb tranquil·litat i preparat per poder-ho trobar tot).

Tascó > peça de fusta de dues cares que formen un angle molt agut, que serbeix per esberlar pedra, fusta, etc.

3. Elaboració d’un llistat de mots hebreus o alemanys i explicació del significat.

Rosh Hashanah : S’anomena així  a l’any nou jueu, que cau en el nostre mes de setembre.

Saharit : Pregàries jueves resades a la matinada.

Bar-mitzvab : Reconeixement de la maduresa religiosa.

Lager : camp de concentració, campament.

Appelplatz : plaça en què es passava revista als presos en els camps de concentració alemanys.

Brigadeführer : general de brigada de les SS.

Führer : Dirigent.

Goí : nom amb què els jueus designen els cristians.

Haròset : pasta feta amb espècies, fruites, vi i farina que es menja en el sopar de Pasqua.

Jiddisch : llengua germànica parlada originalment pels jueus que estaven a Alemanya.

Kapo : Pres que a canvi de certs privilegis ocupava un càrrec subaltern en els camps de concentració.

Oberführer : Primer lloctinent de les SS.

Raus: Fora.

Reichsführer: General d’armada de les SS.

Schnell: de pressa.

Schweigt: calleu.

Smörgasbord : entremès tradicional escandinau.

Still: silenci.

Sturmbannführer: Oficial major de les SS.

Untersturmführer: Segon lloctinent de les SS.

Tal·lit : mantell de la pregària amb el qual els jueus es cobreixen el cap.

Kaser: Pur.

Heil: Visca.


4. Elaboració de la fitxa bibliogràfica del llibre.

- Títol: El violí d’Auschwitz

- Autora: M. Àngels Anglada

- Editorial: Educaula

- Col·lecció: Col·lecció Educació 62

- Directora de la col·lecció: Carme Arenas

- Disseny de la Col·lecció: Malaidea

- Disseny de la Coberta: Tamara Sánchez

- Primera Edició: Juny del 2012

- Fotocomposició: Víctor igual

- Impressió: Liberdúplex

- ISBN: 978-84-15192-41-1


5. Cerca d’informació sobre M. Àngels Anglada i elaboració de la seva biografia.

Maria Àngels Anglada va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, i al 1961, va marxar a Figueres, on passaria tota la vida. Allí va ser professora i va desenvolupar tota la seva carrera literària. Va treballar en crítica i traducció i va col·laborar en nombroses revistes literàries. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i va rebre nombrosos premis, com el Josep Pla, i honors com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va conrear la narrativa, l'assaig, la poesia i la crítica, així com relats curts juvenils i infantils.A El violí d'Auschwitz, l'autora ens mostra una història corprenedora que commou el lector i que mostra la Maria Àngels Anglada més compromesa, humana i sensible en determinats temes com el record dels camps de concentració nazis. L'èxit d'aquesta novel·la va fer que el cinema s'interessés per l'obra i que fins i tot es pensés en un possible guió, escrit per Jorge Semprún, i la pel·lícula estaria produïda per Andrés Vicente Gómez. Però el projecte va quedar congelat.


6. Realització d’un resum de l’obra, per capítols.

Capítol 1

La història comença situant l’espai del relat a Crackòvia, en els temps que vivim actualment, on tres joves que formen un trio musical (dos nois i una noia) ofereixen un dels seus concerts. És així com en Daniel, integrant del grup, es fixa en el violí i l’increïblement bo so d’aquest d’una dona que el toca al carrer, motiu de conversa que els porta a iniciar una conversació entorn a l’objecte, la qual arriba fins al punt d’establir una certa amistat entre els dos. La dona, Regina, explica la importància que té per a ella el violí de marca Stradivarius. Posteriorment, és presentada als altres membre del grup, de forma que aquesta té la oportunitat de parlar amb Gerda, la única noia del grup musical, a qui dona uns documents en els quals s’expliquen la història i valuoses anècdotes de l’origen del seu violí, que havia estat propietat de Daniel, el seu oncle, un home jueu que no va sobreviure a les terribles injustícies portades a terme per part dels nazis durant la segona guerra mundial.

Capítol 2
Aquesta vegada l’espai es situa a un camp de concentració de Cracòvia en els temps de la segona guerra mundial, on aquest és castigat pel fet de no haver-se aixecat a temps a l’hora de la revisió. Aquest s’està quatre dies dempeus dins la cel·la, sense poder seure ni jaure i rebent un càstig físic que, en principi es troba reglamentat amb unes indicacions les quals no són seguides al peu de la lletra. Gràcies a ser ebenista, (en realitat lutier, però modificant la veritat sobre el seu ofici podria donar serveis i en part beneficiar-se més) treballa dins la casa del comandant i d’aquesta forma porta unes millors condicions de vida que les de la resta. Amb molta sort, arriba al camp un antic veí, també jueu, qui havia estat anteriorment dins un altre camp amb la seva cosina i la seva núvia. L’home assegura que les dues estan bé i que poden menjar un tros de pa, mentre que també treballen la indústria del teixit, fent servir la màquina de cosir.

Capítol 3
Quan ja s’havia acabat l’hivernacle, un vigilant cridà en Daniel dient-li que havia d’anar a la casa del comandant per arreglar una porta feta malbé. Mentre feia la seva feina, un violí de l’orquestra es va espatllar i desafinar totalment. Daniel es va encarregar de la reparació del violí, tornant a fer el seu anterior ofici molt satisfactòriament durant tota una nit. Finalment, el va aconseguit arreglar i al dia següent va entregar el violí al comandant, però va oblidar mencionar-li que el treball no era ben bé segur ja que no havia pogut realitzar la reparació amb els estris adequats. Després d’això, dijous, en Freund portava bones notícies, però en Daniel no les volia saber perquè sabia que eren dolentes. L’endemà, finalment, va assabentar-se’n: quatre presos havien estat segrestats per a fer un experiment. Aquests estarien dins d’una banyera amb aigua a quatre graus de temperatura fins a perdre el coneixement. Els qui no morissin, serien exposats entre dues dones despullades fins a escalfar-se. Tot aquest experiment es va fer per a comprovar si era viable pels aviadors que queien al mar Bàltic. En Daniel, va anar a veure al seu company, qui havia estat segrestat per a l’experiment.

Capítol 4
El comandant va manar a en Daniel que fes un violí de tipus Stradivarius pel lager, comptant amb una disposició de diverses eines especialitzades per a fer-ho. Havia estat advertit també de que no podia fer preguntes sobre el violí. Quan aquest fos acabat, seria destinat a la nau d’una sucursal de la I.G Farbem, on explotaven la mà esclava dels jueus. En Sauckel feia visites al taller de tant en tant. Mentre seguia amb la construcció, aconseguí sortir fora del camp de concentració, immers en els seus records i pensaments, adonant-se així que la primavera arribava, que havia passat massa temps tancat. El treball era bastant fràgil i s’havia de fer amb paciència. Mentre treballava amb els ribots, van entrar al taller Sauckel i Rascher. El primer, encuriosit, va preguntar sobre el violí, i en Daniel va respondre sense deixar de treballar ni treure la mirada de l’instrument. Els dos homes van restar una bona estona observant-lo mentre feia la seva feina, cosa que no va agradar gaire a en Daniel, i per fi van marxar. Per mala sort, va poder observar com dos presos eren introduïts dins una cel·la fosca.

Capítol 5

El nou kapo donà una pomada que va ser mol útil per les mans d’en Daniel. Ja feia dues setmanes que havia succeït la visita del comandant i el metge i per tant tocava revisió, tenint la sort d’haver-la passat satisfactòriament i, juntament amb tots els qui ho havien fet, van tornar al barracot. Se sentia molt dèbil després de les flexions del dia d’abans, sort del remei que li havien proporcionat. Creia que el deixarien acabar per fi el violí, ja que el comandant feia col·lecció d’instruments, però tot i així, s’havia d’afanyar per poder enllestir-lo. El guàrdia que es feia càrrec de vigilar en Daniel, feia tres dies que no havia de recórrer a recursos violents ja que el lutier feia la feina de forma excel·lent, no es queixava ni donava problemes. Com sempre feia, la construcció d’aquell objecte el portava a recordar records del passat. Aquesta vegada, recordava a la Regina i a la Eva per poder aconseguir forces i continuar dins d’aquesta dura vida a la que havia estat destinat.   

Capítol 6
En Daniel es sentia terroritzat pel que havia sentit dir a Bronislaw: si no acabava el violí en el termini demanat i en les condicions adequades seria utilitzat pel metge en un dels seus descabellats experiments, que segurament el portarien a la mort. Pel contrari, el comandant rebria una caixa de vi per part del metge si el lutier aconseguís fer un treball impecable. Mentre se’n feia càrrec del violí, un kapo que mai havia vist el va fer baixar al taller de roba, on es trobava la roba dels presos que havien mort i dos companys més. Un sastre els va prendre les mides per a confeccionar-los un vestit, però cap dels tres comprenia aquella situació. A l’endemà es van vestir amb les noves peces de roba, quan, de sobte,  va arribar al taller un dels Unterstsumfürers acompanyat d’una noia SS, molt maca de veure. Els maquillaren a tots i a continuació els varen fer treure un somriure per a unes fotografies. El propòsit de tot allò era aconseguir material per a una campanya en la qual es manifestaria la felicitat en la qual es trobaven els presos als camps de concentració, en definitiva, donar una bona imatge sobre uns fets terrible i exageradament injustos. Els varen fer tornar a vestir-se amb les robes usuals. A l’hora de dinar, va intentar assaborir la sopa de naps, de tal forma que aquesta tingués més sabor que de costum. Els companys d’en Daniel en feien broma, sobre el seu maquillatge. De sobte, va sentir un cop a l’esquena: era el professor, forner al camp de concentració, qui li havia portat d’amagat una llesca de pa per a tots els seus companys, encara que fos un acte que li podria costar la vida.

Capítol 7
Bronislaw començà a tocar el violí,  juntament més tard amb d’altres instruments, la peça anomenada “la Follia”, d’Arcangello Corelli. En acabar, es van sentir alguns aplaudiments i el comandant felicità al violinista i a en Daniel, amb sorpresa d’aquests. Seguidament, els va anunciar que no seria necessari anar a la pedrera gràcies a la bona tasca que havien realitzat i, com a premi, posà una moneda a la funda del violí. Amb un gest brut, el comandant arrencà el violí de les mans de Bronislaw, qui observà que un dels homes que no havia posat diners s’acostava per deixar caure un bitllet. Quan els demés músics marxaren, s’ajupí a observar el present que li havia atorgat: aquell bitllet contenia dins una nota en la que s’hi havi escrit un “et traré d’aquí”. Bronislaw va decidir empassar-se el paper, perquè mai fos descobert.

Finalment, després de tants anys d’aquella catàstrofe, es trobava tocant davant d’un escenari molt expectat, la peça que li havia salvat la vida. El va fer retornar en aquell just moment del passat, el que no el deixava dormir dormir per les nits des d’aleshores. L’angoixa s’apoderava d’ell pel fet de no saber-ne res dels seus companys, potser ell fos el culpable del que hagués pogut passar per no haver-se’l emportat amb ell en el seu moment, però era massa arriscat.

Va encendre la llar de foc i es va quedar llegint una estona per por a adormir-se i tornar aquell malson. També va pensar que mai sortiria del país on es trobava, allà es trobava segur, lluny del seu passat. Per moments, va recordar el moment en el que Sauckel els hi va oferir una paga extra que al final va resultar ser un estofat, encara així agraït. El dia següent, ell i en Daniel van ser cridats per traslladar caixes que hi havien a la camioneta del comandant, entre les quals hi havia un Vi de Borgonya, cosa que els va fer entendre que havia guanyat l’aposta i que el seu company s’havia salvat.

Capítol 8
Després del banquet, Bronislaw es va acomiadar de la gent del seu voltant, músics importants d’entre els quals es trobaven la Gerda, en Virgili, en Climent i la directora del conservatori. La Gerda sabia que la Regina posseïa el violí fet per en Daniel, ja que havia llegit els documents que ella mateixa li va mostrar. Va observar la dona tocant l’instrument, adonant-se de que finalment sí que era el mateix violí, el recordava perfectament. Es va acostar i començaren a parlar sobre aquell instrument tan apreciat. Aquell dia Bronislaw va descobrir moltes coses sobre el seu company, podent deixar així l’angoixa que sentia enrere. La Regina era la neboda d’en Daniel, però després de sortir del camp de concentració la van adoptar juntament amb la seva dona, l’Eva. Per mala sort, ell va morir poc després de sortir del camp de concentració, però encara així va tenir temps d’explicar-li la història del violí que li havia salvat la vida a la Regina, qui posteriorment havia aconseguit comprar-lo en una subhasta organitzada pe vendre les possessions del comandant.    

7. Obtenció d’informació de la pàgina d’internet www.edu365.com. Cal respondre el qüestionari i imprimir-lo.






8. Realització d’una graella amb les referències literàries i el tema dels documents autèntics de l’època nazi que precedeixen gairebé cada capítol.





9. Elaboració d’una llista dels autors de les citacions literàries i cerca d’informació.





10. Aportació d’un dibuix, esbós o fotografia d’un violí i de les seves parts.


11. Raonament sobre la importància que té el violí per a en Daniel al camp de concentració.

El violí es per en Daniel una forma per seguir endavant, un amic que sempre és allà, ja que els moments que passa en el camp de concentració manufacturant violins fa que desconnecti d’aquell ambient tan fred, estricte i trist, es així com la seva professió va tocar el punt dèbil d’aquelles estàtues rígides sense cor, hi havia una cosa que els entovava una mica, la música . En Daniel, amb la companyia del violí, es transporta al passat, als bons moments on feia la seva feina de manera lliure, i ningú li deia el que havia de fer, i llavors no es conscient del món negre del que ara està atrapat. Les seves mans talentoses l’ajuden a poder fer aquesta mena de treballs, ja que fa violins a mides totalment exclusives, cosa que moltes vegades el fa una mica més privilegiat dintre de tota aquella injustícia, gent que es tractada com rates, només per la seves creences, castigats per pensar diferents, sense cap mirament, tots exterminats per el simple motiu de tenir fe, per ser Jueus.  Dintre de tot aquell holocaust, en Daniel va poder tenir la seva ment tranquil·la i de vegades viva, gràcies a el seu do, de poder fer violins exquisits, que el van salvar mentalment, moralment i filosòficament, el va permetre ser una mica feliç, lliure.


12. Recollida d’informació sobre la vida als camps de concentració.

“El que avui dia queda del Camp de concentració d’Auschwitz i les seves instal·lacions només aconsegueix transmetre'ns el sofriment de centenars de milers de persones. Avui en dia ningú que mai hagi estat en un Camp de Concentració podria creure i menys encara comprendre les crueltats comeses pels nazis.”


Les cambres de gas

El mètode més eficient en l'extermini d'éssers humans va ser la mort a causa del . La S.S. es va servir de l'àcid cianhídric "Zyklon B", el qual, en un espai hermèticament tancat, s'evaporava a la temperatura del cos, provocant en molt poc temps la mort per asfíxia. Als ancians, en arribar al camp de concentració, se'ls enviava a la cambra, juntament amb nens i les dones embarassades o que eren dèbils per exercir el treball.  

Els nens a Auschwitz

Els nens procedents de totes les zones ocupades van ser deportats a Auschwitz . En general els nens petits eren assassinats immediatament per ser massa petits per treballar. Si durant la selecció , una mare portava el seu fill en braços , els dos eren enviats a la cambra de gas , perquè en aquests casos es qualificava a la mare de no capacitada per treballar.

Als nen mascles, als que la S.S perdonava la vida, es convertien en aprenents de paleta a les construccions dels crematoris de Birkenau.

Igual que els adults, estaven en els ossos , sense músculs i sense greix, i amb la pell fina , que s’escorxava a tot arreu sobre els ossos durs de l'esquelet , inflamats, i convertint-se en ferides ulceroses. La sarna cobria per complet els seus cossos desnodrits , extraient tota la seva energia. Les boques estaven corcades per profundes úlceres de noma , que feien forats a les mandíbules i perforaven les galtes com un càncer. En molts casos i causa de la fam , l'organisme, que s'anava descomponent, s'omplia d'aigua. S'inflaven fins a esdevenir una massa deforme, que no podia ni moure’s. La diarrea , soferta durant setmanes , corrompia els seus cossos indefensos, fins que al final, a causa de la pèrdua contínua de substància , no quedava res d'ells .

Alguns, quan eren rossos i d'ulls blaus , eren arrabassats a les seves mares per les SS per " germanitzar-los ", mentre que als nens jueus se'ls seguia tractant amb una increïble crueltat i finalment se'ls assassinava .

L’assassinat per injecció letal

Els presos temien l'ingrés a la infermeria, ja que havien de comptar amb "la injecció letal", fins i tot quan només patien "una malaltia lleu". "La injecció letal" significava ser assassinat amb una injecció de fenol de 10 ccm, injectada directament al cor. Les víctimes morien en l'acte.

Els presos, igual que els nens seleccionats per a la injecció letal, havien de presentar-se al bloc 20 del camp central. Allà se'ls cridava d'un en un i se'ls manava seure en una cadira de l'ambulatori. Dos presos subjectaven les mans de les víctimes, un tercer els embenava els ulls. Tot seguit, el metge introduïa l'agulla al cor i buidava la xeringa. Així morien entre 30 i 60 persones cada dia.

La infermeria

La infermeria no es diferenciava en res de la resta barracons. Els llits estaven atapeïts de polls i els matalassos de palla, amarats d'excrements humans. Els presos que patien de disenteria es trobaven en els llits de dalt, la seva deposició líquida acabava caient sobre els malalts dels llits de baix. Sovint els malalts havien de compartir llit amb els moribunds o els morts.

No hi havia ni assistència mèdica ni medicaments. Durant molt temps, als metges presos els va estar prohibit treballar en la infermeria. No existien ni lavabos, ni aigua, ni sabó, ni tovalloles. El menjar era el mateix pels presos malalts que pels presos sans.

Els presos van ser sotmesos a un "tractament especial", sota el qual s'entenia l'assassinat a les cambres de gas. Prenia lloc cada dos o tres setmanes, o cada setmana en què la infermeria estava plena. Cada vegada que es donava part d'això, es donava l'ordre d'organitzar un transport per sotmetre'ls al "tractament especial". La S.S. determinava el nombre de presos que havien de ser assassinats.



13. Anàlisi dels personatges principals (característiques, descripcions, formes d’actuar…)

- Daniel: és un home jueu que vivia al guetto de Cracòvia, però els nazis el porten al camp de concentració d’Auschwitz. Ell és un violer alt i jove, una persona potimista i molt forta: sempre sap trobar les coses bones de tot allò dolent i aconsegueix el que vol. La seva dona es diu Eva, de la qual sempre es preocupa molt i a qui van esterilitzar a Auschwitz.

- Bronislaw: és el violinista al qual Daniel li va salvar la vida i el que acaba sortint del camp. Va ser company de Daniel a Auschwitz, on també treballava de cuiner. Bronislaw era jove, d’uns 26 anys, a l’època narrada dins el camp de concentració.


14. Anàlisi dels personatges secundaris (paper dins l’obra, característiques, relacions amb personatges principals...)

Freund: Amic d’en Daniel, qui arriba al camp de concentració temps després de que  aquest ja ho hagués fet. Amb sort pel lutier, és alleujant tenir-lo a prop ja que el proporciona bons records del seu passat pel fet de ser una persona molt propera a ell. Per una altra banda, també li porta noves notícies i informació sobre la Regina, la seva neboda, de la qual no n’havia sabut res des del moment en que es van separar. En Freund li assegura que està en bones mans, a casa d’un alemany que es va casar amb una cosina seva, fora de Cracòvia. També li assegura que, afortunadament, a l’Eva l’havien enviat juntament amb la seva mare a treballar a la indústria tèxtil, i que per sort no havien hagut d’anar al camp de concentració. Aquests fets, fan sentir a en Daniel una mica més viu.

Eva: És la noia  de càlids llavis i confortables abraçades amb la que en Daniel festejava abans d’arribar al camp de concentració, amb qui, a hores d’ara, ja hauria d’estar casat si no hagués esdevingut la guerra. Finalment, quan tot acaba es retroben de nou i formen una família, adoptant a la seva neboda com a filla.

Sauckel: És el comandant del camp de concentració d’Auschwitz. Pels presoners és un home molt dur i fred, considerat un monstre amb vestit impecable, però alhora massa refinat: repentinat, amb uns grans coneixements i cultura. Per sort, o depèn de com no massa, no segueix el reglament de forma estricta. Tant ell com tots els kapos que intervingueren dins d’aquests maltractes van ser i són considerats assassins. Estima la bona música i als seus gossos, posseeix una família. El fet de ser una persona culta no sempre garanteix ser una bona persona, en Sauckel, n’és un exemple, qui resulta ser un personatge que representa als individus més cruels que van exercir tals barbaritats durant la Segona Guerra Mundial i l’holocaust. Tot i així, és ell qui mana a en Daniel reconstruir el violí, cosa que li podria haver costat la vida, però que, finalment, és el que arriba a salvar-lo. El fa oblidar-se de la tragèdia que viu dia dia, durant el procés de muntatge de l’instrument, recordant el seu passat gràcies a la proximitat que el fa sentir el tornar a fer el seu ofici.  

 Dr. Rascher: El doctor Rascher és el metge del camp d’extermini, qui no té cap mena de compassió a l’hora de signar els càstigs corporals que s’han d’impartir als presos. És un home metòdic al qual sembla que li agrada veure patir als presoners i utilitzar-los per a fer estranys experiments, també molt fred i cruel.


15. Aportació de fotografies, textos, retalls de premsa, curiositats, petits descobriments al voltant del tema.

Explicació del començament dels camps de concentració: http://www.youtube.com/watch?v=QqbPla6weLg


L’experiencia de Primo Levi en un camp de concentració descrita amb tot detall: http://www.slideshare.net/emmsantboi/msica-als-camps-de-concentraci-presentaci-13290188


16. Relació de l’obra amb la pel·lícula: La vida és bella tot cercant paral·lelismes. Aportació de diferents títols de pel·lícules relacionades amb el tema.

Per començar, la història es desenvolupa en un mateix context i espai, en un camp de concentració, ja que els dos protagonistes són de creença jueva, cal dir també d’una franja d’edat més o menys iguals. Tenen la mala sort i són castigats en el període de la segona guerra mundial, on els nacis persegueixen als jueus. La vida al camp de concentració en les dues històries és la mateixa, totes dues ensenyen perfectament els nombrosos càstigs als quals els sotmetien, de forma cruel i sense miraments. La història és bastant semblant, però a la vegada són molt diferents, la pel·lícula de la vida és bella explica la història des d’un punt més dolç i sensible, jugant amb la tendresa i la humilitat del nen petit que acompanya al protagonista, els maltractes també s’esmenten però no sexageren, ja que ja se sobre entenen, tot i aquestes petites diferències les dues històries mostren molt bé i arriben amb el missatge que volen transmitir.

Pel·lícules relacionades amb el tema: Patton, El diari d’Anna Frank, El nen del pijama de ratlles, El dicatador... d’entre d’altres.


17. Aportació de les opinions personals i recomanacions tot especificant què ha significat l’obra per a cada un dels lectors.


Marina

En la meva opinió, la lectura d’aquest llibre ens ha sensibilitzat a tots en aquest tema, fent-nos veure la cruel realitat que va esdevenir uns anys enrere, que semblen molts, però en el fons no ho són pas. Són  fets dels que, tard o d’hora, hauríem de ser conscienciats tot i la crueltat d’aquests. La novel·la “El Violí d’Auschwitz” juntament amb la pel·lícula “La Vida es Bella” han estat dues obres  que ens han permet posar-nos a la pell dels presos que van sofrir terribles malsons durant l’holocaust, persones innocents que només per la seva creença religiosa, raça o procedència eren jutjades i condemnades a l’infern pel fet de que terribles monstres assassins tinguessin el poder de fer amb elles el que volguessin, seguint les ordres d’un líder fred i calculador, tenint un cor veritablement insensible que no els impedia portar a terme tals sàdics i impensables crims, experiments que se’ls aplicava o l’explotació del seu treball. Per ells, aquestes persones no tenien cap mena de valor. Finalment,molts d’aquests inhumans dirigents van obtenir el castic que es mereixien, mentre que d’altres ho negaren tot completament als judicis.

La finalitat d’aquest treball que ha implicat molta escolta i recerca, ha estat fer-nos veure la gravetat que va comportar, centenars de milers de morts a mans d’aquells indesitjables, i que, d’aquesta forma, res semblant torni a ocórrer.     


Mireia

Crec que aquest llibre ens ha fet reflexionar a tots sobre el que va ser l’Holocaust. Tots hem entès, per mínimament que sigui, el que era estar en un camp de concentració, i, encara que el que haguem llegit no fos ni una quarta part del sofriment que s’hi patia, estic seguríssima que tots ens hem concienciat de que això no pot tornar a passar mai més.

També va ajudar a introduïrnos a la catàstrofe la pel·lícula de La vida és bella, ja que ens va donar, a més d’una altra visió més alegre, dolça i suau dels camps de concentració i la vida dels jueus allà, i per altra part, la versió cinematogràfica de la vida als camps. Aquesta versió és molt més important del que a vegades pensem, ja que necessitem una imatge en la que basar-nos per imaginar l’espai en el que està escrita la història i així poder entendre-la perfectament.

En fi: m’ha agradat moltíssim aquest llibre i espero que mai es deixi de llegir, i així seguir conscienciant a la gent de que res d’això o semblant pot tornar a passar. M’agradaria que tothom llegís més llibres d’aquest tema, com El noi del pijama de ratlles o Si això és un home.


Ana

Crec que el llibre del violí d’Auschwitz ha sigut una molt bona referencia per conèixer molt més i aprofundir en tota la situació de l’Holocaust, donant-nos una visió clara i freda sobre la vida a la que eren sotmesos els jueus a l’Alemanya naci.  Ara em sento molt més vinculada amb aquest tema, sabent moltíssimes més coses. Aquest treball sobre la lectura del llibre ha sigut el punt definitiu per sensibilitzar-me amb tota aquella situació, la cerca d’imatges, documentals, publicacions i d’altres documents m’ha fet veure tot el que fins ara havia imaginat llegint el llibre, i a la vegada m’ha fet adonar-me de què el llibre està molt ben redactat, fins al punt de què tot el que explica i descriu, està totalment reflexat en tota la informació que hem trobat. Pel que fa a l’ordre opino que els capítols estan molt ben estructurats, cal remarcar que el inici de cadascun es molt original perquè va acompanyat d’un petit text informatiu interessant, el léxic és de nivell una mica més complicat però sens dubte totalment comprensible des del meu punt de vista. L’argument és molt interessant, enganxa bastant, el millor d’aquest llibre és que mentre llegeixes la història, vas aprenent moltíssimes coses sobre tot aquest tema, et fa una persona més culta i una mica més sensible. L’experiència d’haver fet tota aquesta feina ha estat fantàstica.

Esmeralda Jarque
1/8/2017 02:32:19 pm

Un resum perfecte que mostra l'essència del llibre i que m'ha ajudat molt. Gràcies.

Reply
sokguai
5/3/2017 03:16:21 am

idiota

Reply
sokguai imbecil
11/6/2017 10:58:39 am

calla tros de porc

Reply
Arnau PP
5/9/2017 09:05:40 am

Gran resum. M'ha servit per ESTUDIAR. Moltes gràcies a tots, de veritat.

Reply
ALEIX
5/9/2017 09:53:18 am

GRAN RESUM

Reply



Leave a Reply.

    Autors

    Ana Blanco
    Marina Casas
    Mireia Espuñes

    Virolai, 3r d'ESO A
    curs 2013-2014

    Arxius

    January 2014

    Categories

    All